mín. 3 / màx. 8
Grup

Introducció:

L’Espai Natural Protegit de la Serra de Boumort coincideix amb la Reserva Nacional de Caça de Boumort, amb una extensió de 13.097 ha. És un espai protegit des de 1991 i està situat als Pirineus occidentals catalans, entre les valls de la Noguera Pallaresa i de el Segre, abastant tot un seguit de serralades disposades transversalment d’un a altra vall, entre les quals destaquen la serra de Boumort que dóna nom a la Reserva, la serra de Carreu, la serra de Cuberes i la serra de Batsacans.
Les altures màximes de la Reserva s’assoleixen al pic de Boumort (2.077 m), al Pi Sec (1.917 m) i al del Cap de Carreu (1.848 m).
Ens trobem davant d’un paisatge típicament prepirinenc amb serres abruptes i relleu força accidentat que dóna peu a forts contrastos, la qual cosa afavoreix una gran diversitat.

El seu principal atractiu és la important població de cérvols que l’habita. Els cérvols es poden veure durant tot l’any, tot i que el moment més espectacular es troba en l’època de zel (brama), entre mitjans de setembre i mitjans d’octubre, quan es pot gaudir d’un espectacle sorprenent de la mà d’un guia que conegui els millors llocs d’observació d’aquests animals. La reserva destaca per ser l’únic lloc d’Europa on es reprodueixen les quatre espècies de voltors del continent: voltor comú, voltor negre (reintroduït a partir de l’any 2007), trencalòs i aufrany.

Vegetació:

La vegetació de la RNC és una mostra molt representativa de la vegetació pròpia dels Prepirineus centre-occidentals catalans. A més, es veu enriquida per la penetració d’espècies boreo-alpines, que es localitzen al estatge sub-alpí dels nivells culminants de la serra de Boumort, i pel manteniment d’elements xero-mediterranis que augmenten encara més la singularitat d’aquestes muntanyes.

Una de les característiques més destacables és la gran diversitat de la vegetació, tant pel que fa a nombre de comunitats existents com a la seva estructura. Això ve motivat pel gran ventall de condicions ambientals que es poden trobar en una superfície relativament petita. Així, la vegetació actual representa pràcticament tots els estatges altitudinals excepte l’alpí.

El paisatge dominant és de caràcter sub-mediterrani amb pinedes secundàries de pi negre i de pi roig que se situen dins de l’domini de la roureda de fulla petita, avui dia relegat a les rodalies de barrancs i llocs inaccessibles.
Podem trobar, com arbres, roures de fulla petita, el pi roig, el pi negre i els avets, així com boixedes, gramínies i ginebres. I també romaní, argelagues, etc., que poblen les àrees que es van cremar anys enrere.
Cal destacar la presència de cinc plantes estrictament protegides dins d’aquest espai, que són: Aquilegia pyrenaica, Narcissus alpestris, Astragalus Danicus, Thymelaea nivalis i Pulsatilla alpina.

En cotes baixes i intermèdies, es troben carrascars amb matolls com el romaní o les ginestes. La part superior està dominada pels boscos de pi negre, acompanyats per sotaboscos de boixerola i ginebre. Finalment, per sobre dels 1.800 metres, hi ha prats  formats fonamentalment per festuca gautieri i civada muntanya.

Fauna:

L’espècie característica de la RNC és el cérvol (Cervus elaphus), que gaudeix en aquestes serres d’una de les poblacions més importants i ben estructurades dels Pirineus. Destaca també la presència del cabirol (Capreolus capreolus) i, més localitzadament, d’isard (Rupicapra pyrenaica). El senglar (Sus scrofa) també està present i es pot observar regularment en els carrascars i les rouredes, on busca intensament aglans i altres fruits de bosc. Dins de la fauna eminentment forestal destaca la presència de gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre (Dryocopus martius), el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i la becada (Scolopax rusticola).
En els espais oberts podem observar la perdiu (Alectoris rufa), el conill (Oryctolagus cuniculus) i la llebre europea (Lepus europaeus); i en els cingles i penya-segats trobarem la presència de rapinyaires rupícoles, com el trencalòs (Gypaetus barbatus) (zona de Catalunya amb més presència d’aquesta espècie), el voltor comú (Gyps fulvus) (dins de la Reserva té la colònia de cria més important de Catalunya), l’aufrany (Neophron percnopterus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o duc (Bubo bubo). El voltor negre (Aegypius monachus), és l’au més gran de tota la península Ibèrica, es troba preferentment en boscos d’alzines, sureres i roures.

Entre els carnívors destaca la presència de la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles) i la fagina (Martes foina), així com altres més localitzats com el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes) o la mostela (Mustela nivalis).

Finalment, cal ressenyar la presència dins dels rierols i els cursos d’aigua d’espècies singulars, com el tritó pirinenc (Euproctus asper) (endemisme ibèric) o el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) (cada vegada més escàs i localitzat).

Una època especial: La brama del cérvol

L’època de la brama comença a mitjans de setembre i finalitza a mitjans d’octubre. Durant aquest període els mascles es disputen les femelles i creen els seus propis harems, bramant constantment i marcant el territori amb secrecions glandulars i d’orina i rascant els troncs amb la seva cornamenta.
En l’època de la brama els individus dominants desenvolupen una intensa activitat per mantenir unit l’harem. Per tant, durant aquesta època no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors, el que acaba per provocar-los un desgast notable a la fi de la temporada d’el zel.
Els mascles més joves i els individus més dominats esperen fins al final de el bram (moment en què els exemplars dominants estan molt desgastats) per cobrir alguna femella tardana.
Cal tenir en compte que el zel de les femelles té una durada molt curta, sent receptives només durant 24 hores.
Cap a mitjans d’octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles comencen a abandonar els harems per tornar a ajuntar-se amb altres femelles fins a la tardor següent.

Què cal fer durant la brama a la RNC de Boumort

  • En primer lloc cal tenir en compte que ens trobem en un moment vital per a l’espècie i per tant haurem d’extremar les precaucions per interferir el mínim possible en l’activitat d’aquest ungulat.
  • Procurar sempre anar amb el màxim silenci.
  • Circular sempre per les pistes principals i no abandonar-les per acostar-se als animals, ja que notaran la vostra presència, deixaran de bramar i fugiran.
  • Us recomanem que busqueu un punt en què hi hagi una elevada activitat de brama i realitzeu una espera en silenci; d’aquesta manera serà més probable que feu alguna observació interessant.
  • Porteu prismàtics i telescopi terrestre per facilitar l’observació. També us podeu portar una guia d’identificació d’ocells i de mamífers (grups de vertebrats més fàcils d’observar).
  • És important disposar d’un vehicle tot-terreny per fer segons quins recorreguts.
    A causa de la major afluència de visitants a la Reserva últimament també ha augmentat la quantitat de deixalles que es deixen a la muntanya. Per aquest motiu, des de la Reserva volem fer una crida a l’civisme per tal que les activitats que allí es realitzen siguin sostenibles amb el medi natural.
  • No es recomana l’excursionisme sense cap guia durant aquesta època.

deer

Punt de Sortida / Arribada: Tremp o Refugi de Cuberes (Desde Barcelona, consultar)
Hora de Sortida: A determinar
Inclòs:
Transport de Tremp al refugi * (consultar taula de preus: amb transport)
Activitats incloses al programa
Allotjament al refugi de Cuberes en règim de mitja pensió (sopar i esmorzar)
Guia d’Amaroq Explorers
Assegurances d’accidents i RC
Impostos
No inclòs:
Serveis no esmentats en la llista de inclòs
Roba i equip personal
Despeses personals com trucades, refrescs, etc.

El millor:

  • És l’únic lloc d’Europa on es reprodueixen les quatre espècies de voltors d’continent: voltor comú, voltor negre, trencalòs i aufrany.
  • El seu principal atractiu és la important població de cérvols que l’habita i es poden observar tot l’any, encara que l’època més fàcil d’albirar és la de l’zel, la brama.
  • Aprendre a observar les principals petjades i senyals dels animals que habiten a la Reserva, és una cosa que enriquirà les teves futures sortides a el medi natural, per sempre.

 

Nota:

Els horaris poden ajustar a la primavera-estiu i tardor-hivern, en funció de les necessitats dels clients i la meteorologia.

 

 

Additional information

Durada2 dies
Nivell físic6/10
LocalitzacióReserva Nacional del Boumort
Edat10+
CalendariTot l’any
1

Dia 1

10:00 h Arribada a la reserva. Refugi de Cuberes.

– Benvinguda i presentació de l’activitat

10:30 h Sortida cap al poble de Cuberes.

– Coneguem la reserva

www.amaroqexplorers.com  

– Introducció a l’observació de rastres i senyals

    www.amaroqexplorers.com

– Quina fauna podem trobar?

14:00 h Dinar pícnic (durant la sortida)

15:30 h Arribada a l’refugi de Cuberes

16:00 h Inici dels Tallers: “Els fonaments del rastreig: identificar i interpretar els rastres que els animals salvatges deixen després del seu pas.”

– Tallers i jocs dins i fora de l’refugi (Possibilitats depenent de el grup i la meteo)

* Conèixer les petjades dels animals més importants de la reserva. Projeccions, manuals, i motlles de resina.

* Fer un motlle amb guix d’una empremta

* Taller d’observació i agudesa visual a l’exterior.

20:00 h Sopar i pernocta al refugi de Cuberes.

2

Dia 2

08:00 h Esmorzar

09:00 h Sortida interpretativa cap al Roc dels Cuatre Batlles o similar.

– Dinar de pícnic

16:00 h Arribada a l’refugi

– Comiat

– Fi de programa

TARIFA DE PREUS. Preus per persona

Amb transport Sense transport
2 persones 332 248
3 persones 234 192
4 persones 186 144
5 persones 185 124
6 persones 161 110
7 persones 144 100
8 persones 131 92

Tour Reviews

There are no reviews yet.

Leave a Review

Rating